Dibuixant de còmics, performer i creadora musical, Paula Guerrero (Almendralejo 1996) ens va presentar la seva Chica vampiro l’any 2018. Després de compartir amb ella i els seus col·legues, diversos anys d'amor, amistat, drogues, Còmics en los que prácticamente no pasa nada (2019) i molts fanzins, la Paula s'ha convertit en una de les nostres autores preferides i en un dels talents amb més projecció dins del panorama de l'autoedició nacional.
Qui és la Paula Guerrero? On i quan neixes?
Soc la Paula Guerrero, vaig néixer l’any 1996 a Almendralejo. Vaig estudiar Belles Arts a Cuenca, ciutat en la qual vaig viure intensament durant set anys.
Soc dibuixant i especialment, em dedico a dibuixar còmics. Vaig començar a dibuixar historietes i a fer fanzins el 2018 però considero que aquesta és la meva activitat professional fa poc més d’un any. En aquests sis anys he compaginat el dibuix amb altres feines i projectes artístics. Va ser a principis del 2024, després d'un acomiadament d’una botiga de roba on treballava, quan vaig decidir que em dedicaria únicament a dibuixar. Quan vaig prendre aquesta decisió la vaig sentir molt kamikaze, però de moment estic tenint sort.
Quan te’n vas adonar que el còmic era el vehicle que usaries per a explicar històries?
Adonar-me d'això va ser una cosa que succeiria gradualment entre el 2018 i el 2019. Per a mi és difícil adonar-me de les coses a l'instant o amb la suficient fermesa, em faig conscient de les coses sempre amb el pas del temps. Sí que puc definir la primera vegada que vaig pensar que dibuixar còmics podria ser un mode d'expressió interessant. En 2018 vaig ser a un taller de còmic que el Javier Lozano impartia a la meva universitat. Ni tan sols me n’hauria assabentat si no fos perquè un amic em va demanar que l’acompanyés, a la universitat, era bastant passota. Durant el taller em vaig divertir molt, entre les participants vam dibuixar historietes col·lectives força boges. Aquella nit recordo trobar-me amb el Javier per Cuenca i parlar-hi molt. Ell em va animar, amb molta convicció, a dibuixar còmics i li vaig fer cas. Ens vam fer amics, a mi m'encanten els seus còmics i crec que, molt al principi, copiava inconscientment el seu to (sense gran resultat) fins que vaig anar trobant el meu. El Javier sempre em va donar el feedback més sincer i m'ha animat molt durant aquests anys, una cosa per la qual li estic molt agraïda.
Qui o què t'inspira com a creadora? Ens pots parlar d'alguna autora que hagis descobert o que t'inspiri sobre quin tipus de música, cinema, etc... el que et mola.
Crec que en els meus còmics hi ha molt dels còmics underground dels anys 80, el blanc i negre i un rotllo al Raymond Pettibon que, no sé si és tant una inspiració o més una herència visual de totes les imatges que retenim en el subconscient. Realment, no he consumit molts còmics al llarg de la meva vida sinó que he començat a fer-ho quan jo mateixa em vaig introduir en aquest món. Recordo flipar molt d'adolescent amb Persépolis de Marjane Satrapi i Ghost World de Daniel Clowes, el poc que trobava a la secció de còmics de la biblioteca del meu poble que no fossin superherois.
Si que he llegit molta més literatura, m'interessen les novel·les clàssiques, sobretot si estan escrites per dones encara que faig moltes excepcions. M'encanta la literatura gòtica, em fascinen les germanes Brönte, les novel·les de terror, de ciència-ficció d'altres èpoques, com Frankenstein de Mary Shelley, Dr Jekyll i Mr Hyde de Robert Louise Stevenson, els diaris, les correspondències d'escriptores i les novel·les autobiogràfiques com les Memorias de abajo de Leonora Carrington o Uns marrecs de Patti Smith. Al cinema, de manera molt previsible, he consumit moltes pel·lícules de terror o que agafen components d'aquest gènere per a fer una altra cosa, des de La Matança de Texas a The Rocky Horror Picture show, el body horror de Cronenberg, les pel·lícules sobre bruixes i vampirs. Les meves favorites de vampirs són Nosferatu de Werner Herzog i Arrebato de Zulueta.
Què significa l'autoedició per a tu?
No sé si significa una cosa gaire concreta, al meu cap és un lloc on transcorre el temps i passen un munt de persones que acaben sent les teves amigues. Al principi em va permetre materialitzar idees d'una manera despreocupada, com si l'autoedició fos un lloc acollidor. A mesura que passa el temps veus l'impacte real del que fas en la gent, et transforma i transforma el que fas inevitablement. Per a mi, l'autoedició ha estat el lloc on he après a fer còmics i on m'he envoltat de gent que estima i a la qual admiro.
On podem llegir els teus còmics?
De moment als meus fanzins, que distribueixo jo, i el que destripo per instagram. També acostumo a tenir còpies a Fatbottom.
D'on sorgeix la Chica Vampiro i els teus personatges en general?
Chica Vampiro sorgeix de la necessitat de ser dolenta sense conseqüències, en les meves primeres historietes parlava sobre contradiccions, toxicitats i conductes autodestructives. Poc a poc el personatge va evolucionant i aborda temes com la immortalitat, la sexualitat i la violència. Cabeza Perro és el seu acompanyant, l'escolta i gairebé sempre és la veu de la raó. Mentre la vampir reacciona per impulsos o desitjos, el gos li adverteix de les conseqüències, és aquesta part racional la que potser em va portar a dibuixar-lo com un cap. Però tot això és una cosa que he pensat després.
Quines més fas a més de còmics?
Doncs cada vegada menys, però he tingut projectes de performance i d'audiovisuals. Tinc alguns projectes musicals dels quals espero ressuscitar alguna cosa al 2025 i de vegades punxo com dj.
Com ha estat fer el cartell del GRAF?
Quan em van proposar fer el cartell del GRAF em vaig sentir molt agraïda. Jo sento que estic començant (com a mínim de manera professional) i que pensin en tu dona molt subidón. He tingut la sort de tenir diversos encàrrecs enguany en els quals han dipositat molta confiança en mi i m'han deixat fer el que m’ha donat la gana. Amb el GRAF ha estat el mateix, tot i així ha estat l’encàrrec pel que he sentit més pressió. Considero el GRAF un festival important, amb projecció, que a més acull les propostes d'un munt de dibuixants que admiro, i confesso que això em va posar nerviosa. L'experiència ha estat en la seva major part d'aprenentatge, aprendre a fer un cartell, usar recursos que no uso en els còmics, treballar en digital, procurar afegir color d'una manera coherent, cosa que em costa moltíssim. Aquest procés ha estat molt fàcil amb ells, m'han ajudat amb els meus dubtes, han estat pacients i m'han animat moltíssim. Em sento bé amb el cartell després d'haver-me posat a prova, crec que he fet una cosa estranya i em mola. Al principi em semblava un anti-cartell, mentre anava dibuixant cada escena, cada detall; cal dedicar-li un temps d'observació per a saber realment què està passant aquí.
Què tal és l'escena bilbaïna del còmic?
La veritat és que a Bilbao passo pràcticament la major part del meu temps dibuixant al meu estudi i quan acostumo a compartir la meva feina ho faig en altres ciutats. Porto vivint a Bilbao poc més de dos anys i no conec a moltes persones que fassin còmics aquí. Quan penso en qui està fent còmics haig d'anar a altres ciutats del País Basc. Penso en la Maite Caballero, la Raisa Àlaba, també en la Paula Estévez, l’Aizine Sarasola i la Josune Urrutia, encara que no les conec personalment. Segur que em deixo a molta gent però més que una escena bilbaïna veig una escena de còmic a Euskadi en la qual el Guillotina seria una fira d'autoedició de referència.
Et veurem al GRAFBCN2025? Portaràs alguna novetat?
Allí estaré. Ara mateix estic amb un projecte llarg que crec que m’ocuparà mínim un any però vull treure un nou fanzín amb historietes curtes que he dibuixat durant el 2024. Espero poder treure alguna cosa més tipus pòster, ja veurem!